Recitació de poesia

Avui a classe de COED hem compartit una estona agradable escoltant poesies.

Abans de que la primera persona comences a recitar hem fet uns exercicis de respiració per a controlar els nervis. Els exercicis consistien en respirar profundament per relaxar-nos.

Per ser el primer dia de recitació, els companys i companyes ho han fet molt bé.

Alguns poemes que m’han cridat l’atenció són:

Dóna’m la mà

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

                                                 Joan Salvat-Papasseit

 
El pa amb tomàquet

Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;

pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;

pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.

Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada

que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més agradable.
                                    Miquel Martí i Pol