Recitació de poesia

Hola!

Avui hem fet la segona sessió de recitació de poesia i avui em tocava a mi.

Estava molt nerviosa perquè creia que quan sortís al davant no me’n recordaria del poema.

Quan ha sigut el meu torn, he sortit davant de tothom i he recitat un poema de Miquel Martí Pol: "Aquesta remor que se sent". La sensació que he tingut quan estava recitant el poema, crec que he anat molt ràpida o és una impressió que tinc. En general, ha estat una experiència agradable i m’ha fet veure la poesia com un altre mitjà per comunicar-nos.

Aquesta és la meva poesia:

http://www.escriptors.cat/autors/martipolm/

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.

                          Miquel Martí i Pol