Decàleg de com parlar bé en públic

Avui a classe de COED hem posat en comú el llibre Com parlar bé en públic hi hem realitzat un decàleg amb tot el grup J.

1. Controlar els nervis; s’aconsegueix evitant els tics nerviosos. Hem d’acceptar els nervis, no lluitar-hi. Concentrar-nos en el que estem dient. Fer servir tècniques. La respiració ha de ser profunda i calmada.
2. Elaborar un bon guió i ben estructurat. El guió és la carcassa. El guió és aquella eina que només és per a tu.
   Ha de contenir:
   -    Idees principals i secundaries:no s’han de confondre amb paraules. Hem de tenir en compte el temps i les condicions del públic. L’atenció de l’audiència vari al llarg del discurs, al principi és màxima, a mesura que va avançant, disminueix i quan queda pic torna a connectar.
   -    El guió ha de tenir 3 punts:
   ·  Inici:de què parlaràs, dir les idees, i com les organitzes.
   ·  Desenvolupament: desenvolupar el concepte.
   ·  Final: dir de què has parlat fent reflexió de les idees que has dit al principi.
    
3.   Domini de la llengua i correcció lingüística. Riquesa lèxica, que puguis dir una idea de diferents maneres.
4. Un discurs clar, precís i breu. Frases simples i curtes, seguint un ordre lògic(S+V+Complement de l’acció) de les idees.
   Frases actives enlloc de passives.
   Fer servir frases positives.
   No fer servir frases subordinades 
5.  Tenir clar l’objectiu del discurs. Convèncer i persuadir. 
6.  El feedback de la mirada és molt important. L’orador actua depèn de les reaccions del públic. L’orador en tot moment ha de mirar al públic per captar aquestes reaccions.Si les sensacions de l’orador són dolentes, ha d’intentar modificar els seu discurs, per tant, l’orador ha de tenir altres alternatives d’exemples per si succeeix aquest cas. 
7. La posició del cos. Mostrar el cos sencer, no s’ha de creuar el braços, mostrar les mans. Ha d’evitar amagar-se darrera de la taula. No portar roba que abrigui. 
8.  Consciència de la veu. El volum o intensitat, s’ha d’anar variant, la velocitat, no ha de ser ni molt lenta ni molt ràpida, tendir cap a la velocitat lenta perquè el públic pugui interioritzar la informació. La vocalització i articulació. L’actitud,amb la teva veu també mostres una actitud. 
9.  Mitjans audiovisuals, fer ús d’aquest però sense abusar-ne, és a dir, com element de suport al discurs. 
10.  Tot discurs ha de tenir una estructura.
    Digues de què parlaràs, parla’n i digues de què has parlat.
    Repetir la idea, dir-les des de diferents perspectives

Un cop realitzat el decàleg, cal dir, que és imprescindible parlar bé en públic i saber que és un procés una mica difícil. Per tant, ara què estem començant a incorporar aquestes noves tècniques, cada vegada que haguem de parlar en públic, hem de dedicar un cert temps a assajar i a preparar el guió, ja que és un part molt importat de tot discurs.