Hola.
Segur que molts de vosaltres heu sentit a parlar de quina estructura ha de tenir un discurs
( introducció desenvolupament i conclusió), però no sabíeu que no ocupa el mateix temps ni tenen la mateixa importància.
Com ha de ser l'estructura d'un discurs:
“Digues de què parlaràs, parla’n i digues de què has parla”
Segur que molts de vosaltres heu sentit a parlar de quina estructura ha de tenir un discurs
( introducció desenvolupament i conclusió), però no sabíeu que no ocupa el mateix temps ni tenen la mateixa importància.
Com ha de ser l'estructura d'un discurs:
“Digues de què parlaràs, parla’n i digues de què has parla”
- Introducció:es presenta el tema i els objectius. Ocupa entre un 5% i 10%.
- Desenvolupament: es transmeten les informacions en un cert ordre lògic. Ocupa un 85%, l’atenció del públic depèn de l’orador que el públic deixi o no d’escoltar.
- Conclusió:es fa una síntesi final i es tanca el discurs. Ocupa un 10% i és allò que es queda la ment.
Introducció
- Posar temps i energia perquè comenci bé.
- Si fas un bon començament el públic t’escoltarà i te’l posaràs a la butxaca.
- Preparar bé la introducció.
“Allò que
comença bé ja està mig acabat”
Per 2 raons:
En el públic: capta l’atenció i crea
l’expectació necessària per mantenir-la.
En l’orador: aporta recursos en un moment
que sol generar inseguretat. El principi de qualsevol intervenció.
Fórmules introductòries:
Definició:breu comentari sobre el títol del tema.
Presentació
d’objectius: explicitar-los motiva i centra
l’atenció dels oients. Per exemple, començar dient el meu objectiu és..., això
crea expectatives de què el públic estigui atent.
Presentació
del guió:molt apropiat per a discursos
expositius i per a sessions pràctiques. No connectar gaire amb les emocions.
Preguntes: una manera
d’anticipar-se. Pot resultar molt afectiva, a partir d’una pregunta
anticipar-se.
Lectura
mental: esmentar algunes preconcepcions
que hipotèticament té l’auditori. Posar en boca teva allò que pensa el públic.
Documentació: mostrar alguna notícia o dades recents. Cal escollir-ne
de senzilles, fàcils.
Afirmació
provocativa:donar una opinió atrevida, una
dada espectacular. Dir alguna cosa que remogui el públic. Exemple: cinc de
vosaltres heu robat...
Anècdota: historieta ben
escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi al tema;
breu i relacionada amb el tema. A partir de l’exemple situar el tema.
Desenvolupament
- On s’exposen els
arguments o idees.
- Les idees que volem
expressar siguin poques i ben explicades.
- Recursos que emprem;
humor, anècdotes, exemples, trobar la mida justa entre la
seriositat i l’humor.
Vídeo, cançó.
Podem seleccionar i ordenar les idees segons l’objectiu del discurs:
- Per a informar: Estructura descripció, Estructura cronològica
- Per a convèncer: Estructura inductiva o SAP: informació de casos
concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior
i que funciona com a conclusió.
Coclusió
Funcions bàsiques del discurs:
- Tancar el discurs.
- Sintetitzar( no és el
mateix que resumir) les idees principals o oferir una visió global del
missatge.
- Deixar una bona
impressió final en les persones que ens han escoltat.
Fórmules de tancament
- Repetir la introducció.
- Resumir els punts
principals.
- Invitació a l’acció.
- Anunci d’un esdeveniment
futur.
- Promesa.
- Apel·lar als sentiments.
A continuació, us deixo un pdf amb castellà que amplia la informació sobre el discurs oral formal.El discurso oral formal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada