Trets característics de la llengua oral formal

Llenguatge oral formal: són realitzacions diverses del mateix sistema. Compartim espai i temps.

• Trets contextuals

-Caràcter no universal i aprenentatge escolar

La llengua oral formal és una varietat que ha de ser apresa (com la llengua escrita) i desenvolupada voluntàriament. La llengua escrita no és universal sinó que com la llengua oral formal, s'ha d'aprendre. 

-Acústica, efímera i produïda en temps real

El nostre canal és l'oral i efímera, és a dir, de poca durada, produïda en temps real i lligada a la successió de temps. A mesura que passa el temps l'elaborem sobre la marxa (no pots aturar-te per pensar el que diràs a continuació). Tot això vol dir que hi ha una preparació prèvia. 

-Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional.

L'espai i el temps coincideixen, per tant, vol dir que hi ha una gran interacció amb el públic, un feedback, però amb una comunicació unidireccional, és a dir, la comunicació és d'una sola direcció, d’emissor a receptor amb un grau d'interacció visual(la mirada, amb ella capten la resposta dels clients) i emocional (sorpresa, alegria).

•     Trets textuals

-Formal i generalment monologada

Formal: regit per unes normes, s’allunya del col·loquial i és expositiu Monologada: Parla un, no és un diàleg.

-Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat

Exposes sobre un tema que saps per tant, informes.
Planificada: abans t'has preparat què diràs, com ho diràs, com ho estructuraràs...Per tant el grau de planificació, és el que diferencia una situació formal d'una informal. S'ha de deixar l'espontaneïtat (clau de l'èxit).

-Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals

Al contrari que la llengua escrita, la llengua oral és molt repetitiva. Això és degut a que el receptor no pot tornar a llegir res i per tant hem de ser conscients de les limitacions de retenció de l'ésser humà. Per tant un bon comunicador ha de tenir clar quines idees és volen dir i repetir- les amb diferents paraules. La comunicació no-verbal és molt importat ja que ajuda, enfoca, focalitza i matissar el missatge.

•     Trets lingüístics

-Paper fonamental dels trets suprasegmentals

Suprasegmentals: tot el que té a veure amb el to, el volum, el ritme, l'entonació... i tenen un paper molt important en la comunicació oral.

Si sabem utilitzar aquests elements to ritme, volum... ens assegurem de tenir èxit i captar l’atenció del públic.

La comunicació no verbal ajuda a transmetre el missatge i és crucial.

-Ocurrència d’elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.

      Hi ha molts elements díctics, que son aquells que fan referència al context (aquí, allà, jo , tu , ell...) elements que fan referència a l'espai i el temps.
També trobem interrogacions, exclamacions, interjeccions ja que trenquen amb la monotonia del text expositiu i això capta l'atenció. Són tres valors per cridar l'atenció. Els anacoluts canvien l'ordre lògic de les frases. El primer element de l’oració no concorda amb el segon. El·lipsis omet el subjecte o a vegades el verb.

-Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.

Hi ha correcció normativa que coincideix amb la varietat estàndard. En la llengua oral formal no valorem l'ortografia. El que corregim és la fonètica, la vocalització i l'entonació. 

 Per tant, arribem a la conclusió que oral i escrit no són tant diferents. No són contraris sinó que els hem d'observar com un continu.