Llenguatge oral formal: són realitzacions
diverses del mateix sistema. Compartim espai i temps.
-Caràcter
no universal i aprenentatge escolar
La llengua oral formal és una
varietat que ha de ser apresa (com la llengua escrita) i desenvolupada
voluntàriament. La llengua escrita no és universal sinó que com la llengua
oral formal, s'ha d'aprendre.
-Acústica,
efímera i produïda en temps real
El nostre canal és l'oral i efímera,
és a dir, de poca durada, produïda en temps real i lligada a la successió de
temps. A mesura que passa el temps l'elaborem sobre la marxa (no pots
aturar-te per pensar el que diràs a continuació). Tot això vol dir que hi ha
una preparació prèvia.
-Context
compartit, amb una comunicació relativament unidireccional.
L'espai i el temps coincideixen, per
tant, vol dir que hi ha una gran interacció amb el públic, un feedback, però
amb una comunicació unidireccional, és a dir, la comunicació és d'una sola
direcció, d’emissor a receptor amb un grau d'interacció visual(la
mirada, amb ella capten la resposta dels clients) i emocional (sorpresa,
alegria).
-Formal i
generalment monologada
Formal: regit per unes normes,
s’allunya del col·loquial i és expositiu Monologada: Parla un, no és un
diàleg.
-Informativa,
planificada i de tema sovint especialitzat
Exposes sobre un tema que saps
per tant, informes.
Planificada: abans t'has preparat què diràs, com ho diràs, com ho estructuraràs...Per
tant el grau de planificació, és el que diferencia una situació formal d'una
informal. S'ha de deixar l'espontaneïtat (clau de l'èxit).
-Repetitiva
i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals
Al contrari que la llengua escrita,
la llengua oral és molt repetitiva. Això és degut a que el receptor no
pot tornar a llegir res i per tant hem de ser conscients de les limitacions de
retenció de l'ésser humà. Per tant un bon comunicador ha de tenir clar
quines idees és volen dir i repetir- les amb diferents paraules. La
comunicació no-verbal és molt importat ja que ajuda, enfoca, focalitza i
matissar el missatge.
-Paper
fonamental dels trets suprasegmentals
Suprasegmentals: tot el que té a
veure amb el to, el volum, el ritme, l'entonació... i tenen un paper
molt important en la comunicació oral.
Si sabem utilitzar aquests elements
to ritme, volum... ens assegurem de tenir èxit i captar l’atenció del públic.
La comunicació no verbal ajuda a
transmetre el missatge i és crucial.
-Ocurrència
d’elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts,
el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
Hi ha molts elements díctics, que son aquells que fan
referència al context (aquí, allà, jo , tu , ell...) elements que fan
referència a l'espai i el temps.
També trobem interrogacions, exclamacions, interjeccions ja que trenquen amb la
monotonia del text expositiu i això capta l'atenció. Són tres valors per cridar
l'atenció. Els anacoluts canvien l'ordre lògic de les frases. El primer element
de l’oració no concorda amb el segon. El·lipsis omet el subjecte o a vegades el verb.
-Correcció
normativa i ús de la varietat estàndard.
Hi ha correcció normativa que
coincideix amb la varietat estàndard. En la llengua oral formal no
valorem l'ortografia. El que corregim és la fonètica, la vocalització i
l'entonació.
Per tant, arribem
a la conclusió que oral i escrit no són tant diferents. No són contraris sinó
que els hem d'observar com un continu.
